DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REMATAR v.: cast. rematar.
|| 1. tr. Acabar de matar; matar algú que ja està a punt de morir.
|| 2. tr. Acabar, posar fi a una cosa. Rematar alguna cosa, imposar lo remato a alguna cosa: Rei alicui coronidem imponere vel adjicere, Lacavalleria Gazoph. Per rematar l'obra de la redenció, Penya Mos. iii, 85. Especialment: a) En els encants o subhastes, posar fi a la licitació perquè ja no hi ha qui ofereixi més preu. S'havia de rematar sa finca que encantaven públicament, Ignor. 4. Aumentaven les ofertes poc a poc; ja solament dos se disputaven... Al fi es rematava a favor del més tossut, Rosselló Many. 162.—b) Posar fi a la negociació o tracte d'un afer; cloure el tracte. Ja ha arribat s'hora de rematar es negoci, Roq. 6.
|| 3. intr. Acabar, tenir fi (de tal o tal manera). Quatre montants o peus drets que rematen en una taula vertical que els servix d'unió, Martínez Folkl. i, 23.
|| 4. refl. Perdre's o malmetre's del tot. «Es un boig rematat» (Fabra Dicc. Gen.).
    Var. form. (vulg.): arrematar.
    Etim.: de matar, amb el prefix iteratiu re-. En les accepcions || || 2, 3 i 4, rematar és un castellanisme.