Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  remei
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REMEI m.: cast. remedio.
|| 1. Allò que és aplicat per a guarir o alleujar una malaltia. Procuren... per los menescals esser curades et remeys fer covinables, Ordin. Palat. 48. He assajats tots los remeys per haver sanitat, Alegre Transf. 80. Vós qui sabeu l'art oculta | de remeys y de verins, Costa Trad. 97.
|| 2. Mitjà o manera d'evitar o de fer desaparèixer un mal. Per ço que a ma ira puscha hauer alcun remey, Llull Felix, pt. i, c. 7. Cercant remey | trobà la mort, Spill 8074. Es lo remey fer no res lo passat, Ausiàs March xcix. Prendre remei: adoptar disposicions per eliminar o evitar un mal. Que vessen quin remey porien pendre que no fóssem liurats, Pere IV, Cròn. 68. Donar o Posar (i ant. metre) remei a una cosa: procurar evitar-la o evitar el mal que conté. No y podia dar remey que no hagués alguna fellonia, Genebreda Cons. 115. Veiam si per ventura porem metre algun remey a la vida d'aquest prom, Curial, i, 16. Sense remei: sense salvació possible. Plorem donchs, puix ella sens tot remey plora, Passi cobles 146. Les errades de les batalles són sens remey, Egidi Romà, i, 1a, 12. Que ha atret damunt sa llar, sense remei, els llamps de la venjança de David, Alcover Poem. Bíbl. 55. No haver-hi remei, o No tenir remei: no tenir solució possible. No haver-hi o No tenir altre remei: no tenir altra solució, altra possibilitat d'obrar o de sortir bé. No me quedava més remey que sortir per sa cóssera, Ignor. 2. No va tenir més remey que desemparar la parròquia, Casellas Sots 27. Y no hi ha remey, tindré que comprar-los consevoll llepolia, Guinot Capolls 77. Prenguem-ho amb paciència, ja que no hi ha altre remei, Rosselló Many. 142. No hi havia més remei que tornar al llit, Ruyra Parada 17. Bon remei haja o tinga: expressió amb què es manifesta desig de salut eterna a una persona morta. Bon remey hage qui'ls me lexà, Metge Somni iii. Bon repòs y bon remey tenguen ells, Galmés Flor 159. Déu vos do remei: es diu a un captaire per acomiadar-lo sense fer-li almoina. Es pobres la coneixen per donadora, i mai los diu: Déu vos do remei, Alcover Cont. 53. Usar de sos remeis: (ant.) fer ús de tots els recursos disponibles. Puix gran part de la nostra gent hauem perduda..., usaré de mos remeys, no difraudant gens la honor de caualleria, Tirant, c. 328. a) especialment, juríd., Recurs, acció que té una persona condemnada en judici per a recórrer a un altre jutge o tribunal. Lo qual jutge porà acursar lo dit temps de dos mesos, no emperò porrogar-lo per via de remey ordinari, Pragm. Aud. Mall. 24 vo.
|| Maria del Remei, o Mare de Déu del Remei: advocació de Maria Santíssima, de la qual prové l'ús de Remei com a nom propi de dona; cast. Remedios. a) Santuari del Remei: nom de diversos santuaris existents a les comarques del Baix Empordà, del Maresme, del Camp de Tarragona, etc.—b) Collada del Remei: coll de muntanya a 1.140 metres d'altura, en la partió d'aigües del riu Ter amb la riera de Bolós al SE. de Camprodon.
    Loc.
—a) No tenir (o No haver-hi, o No trobar, d'una cosa) ni per un remei: no tenir-ne o haver-n'hi gens ni mica.—b) Ni un sant remei, o Ni un remei de Déu: ni en la més petita quantitat; ni gens del que es necessita. «No tenim pa, ni vi, ni un sant remei» (Bal.). El dot que li portí, tot l'a acabat, sense deixar pisca ni mitja ni un remey de Déu, Rond. de R. Val. 33.—b) Donar remei al mal fet: voler posar remei a una cosa que ja no en té.
    Refr.
—a) «Tot té remei, fora la mort»; «Per a tot hi ha remei, menys per a la mort».—b) «Quan el mal és de mort, sols el morir és remei».—c) «Qui té mal, cerca remei».—d) «Qui està bo, dóna remei; qui està malalt, el cerca».—e) «El millor remei és el que cura» (o «el que prova»): significa que no cal apreciar les coses per la seva fama o prestigi, sinó per la seva utilitat pràctica.—f) «Un remei, per amarg que sia, sempre és remei»: vol dir que les coses útils s'han d'acceptar encara que no siguin agradables.—g) «És pitjor el remei que la malaltia»: es diu d'una solució que resulta més dolenta que el problema que es volia resoldre.—h) «Tantes hores, tants de remeis»: significa que cada moment i circumstància demana una solució diferent.—i) «A grans mals, grans remeis»: vol dir que quan les dificultats són molt grosses, cal adoptar solucions decisives encara que siguin costoses.—j) «Remeis per fora, no fan mal»: es diu per manifestar que els medicaments d'ús extern no són perillosos per a l'organisme.—l) «Bons són consells, però millors són remeis»; «Consell sense remei, riu-te d'ell»; «Qui t'ha dat es conseis, no et darà es remeis» (Eiv.); «Consei sense remei, cague-hi» (Men.): es diu per significar que la gent proposa fàcilment solucions, però poques vegades dóna els mitjans per aplicar-les.—m) «Del ric, el remei; del vell, el consell».—n) «Lo Remei està en Sant Blai»: es diu per donar a entendre que se sap on està el remei o solució d'un problema (val.). Al·ludeix al convent del Remei que estava en un pla, prop de la ciutat de València, on es venera una imatge de Sant Blai.
    Fon.:
rəmέј (or., Maó, Alaró, Binissalem); reméј (occ., val.); rəmə́ј (Mall., Ciutadella, Eiv.); raméј (alg.).
    Var. form.:
remedi.
    Etim.:
del llatí remedĭum, mat. sign. La forma remei és la forma popular del mot, i remedi és un cultisme.