Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  remembrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REMEMBRAR v.: cast. recordar.
|| 1. intr. Venir o estar present a la memòria. Bé creu, senyor, que us remembre com per mi sots estat request, doc. a. 1358 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Si a tu remembraua ço que has après en temps passat, Genebreda Cons. 58.
|| 2. Representar-se en la ment una cosa passada; tenir present en la memòria. a) tr., amb complement directe de la cosa que es té present. Com la memòria del home... no ha compliment a remembrar les coses passades, Llull Cont. 173, 11. Gràcies, sènyer, te fas con te ha plagut remembrar est hom peccador, Llull Gentil 59. Tu me forces remembrar coses fort desplasents, Metge Somni iii. Tot remembrant les passades diades, Santamaria Narr. 113.—b) intr. Lo comte remembrà en la sancta passió de Jesuchrist, Llull Felix, pt. i, c. 8.—c) refl. Per ço que's remembràs de les paraules que la dona hauia dites, Llull Felix, pt. ii, c. 4. Adonchs se remembrà Pere de la paraula, Evang. Palau. Remembrant-se de la gran e bona amistança, Eximplis, i, 51. E remembre'm que més s'entristia la mia ànima, Oliver Exc. 71.
    Etim.:
del llatí rememŏrāre, mat. sign.