Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  remenar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REMENAR v. tr.
|| 1. Moure d'un costat a l'altre; cast. menear, remover. La coha remenava, Febrer Inf. xvii, 25. No's veu cap abre que son fuyatge remèn, Aguiló Poes. 74. Vérem donya Tomasa que remenava es cap y feya senyes, Ignor. 57. Però qui vols que el remenu, es mobiliari d'un pis tan alt?, Ruyra Parada 45.
|| 2. Moure els ingredients d'un conjunt o d'una mescla perquè es barregin bé i no estiguin destriats; cast. remover, agitar. Meta la mà en lo dit bací et remèn bé et mescle los dits tres rodolins, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 321). Una trentena de ous... metràs-ho tot dins la paella, e aprés ab una cullera remena'ls, Robert Coch 33 vo. Remenar la calç amarant-la, Pou Thes. Puer. 8. Ja se sap que en remenar qualsevol such es baxos van demunt, Ignor. 51. Allí, vora el braser, remenant lo caliu, Vilanova Obres, iv, 93. a) En el joc de cartes, barrejar-les; cast. barajar.
|| 3. refl. Moure's d'un costat a l'altre, bellugar-se; cast. moverse, menearse. La taula se ramena: Mensa vacillat, Pou Thes. Puer. 129. Aquell malalt se ramena ab desmasiada vehemència, Lacavalleria Gazoph. a) Remenar-se-la: masturbar-se (bal.).
|| 4. fig. Parlar insistentment d'una cosa; fer-la objecte de converses freqüents; cast. remover. Però desistia de seguida perquè això hauria estat mig delatar-se i remenar les coses, Sagarra Vida, i, 202.
    Loc.
—a) Remenar els trastos sant Pere: humor., tronar (Barc.).—b) Remenar les cireres: tenir el poder, obrar sense restriccions d'altri.—c) Remenar les cols: moure brega.—d) Remenar els galindons: anar molt de pressa (bal.).
    Refr.
—a) «Qui no en remena, no en trenca»: significa que el qui no s'esforça, no obté el resultat que desitja.—b) «Amb es dit d'En Pere, remena sa caldera»: es diu per aquells qui obtenen profit amb l'esforç dels altres (Men.).—c) «Ningú sap es mal de s'olla, més que sa cuera que la remena»: vol dir que les intimitats d'una casa o d'una organització les coneixen aquells que hi intervenen o hi habiten (Bal.).—d) «No per tu, sinó pel pa, remena la cua el ca»: significa que els homes solen obrar per interès propi i no per afecte al proïsme.
    Fon.:
rəməná (pir-or., or., bal.); remená (occ.); remenáɾ (val.). En les formes rizotòniques, com remena, la e tònica és έ en or., é en occ. i val., ə́ en mall. i gran part del men. i eiv.
    Etim.:
de menar, reforçat amb el prefix intensiu re-.