DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REMIRAR v. tr.
Mirar insistentment o amb gran atenció; cast. remirar, observar. Segons que són grans les beutats, cové que sia gran la virtut de vostres ulls ab los quals lo remirets e'l guardets, Llull Sta. Mar. 28. Quan haguí bé remirat especialment lo desús dit hom de mitja estatura, a mi fo vijares que veés lo rey En Johan, Metge Somni i. Los ulls girant | e remirant, | yo res no viu, Spill 6472. Matar te vol qui tos peccats remira, Anònim (Cançon. Univ. 303). Les mitges llanes... hajen de esser remirades per lo oficial del General, doc. a. 1599 (Capmany Mem. iv, 373). Es miraven i remiraven ben embadalits, Massó Croq. 67. Niní, encara que no diu res, la mira i la remira d'una manera inquisitorial, Soldevila Moment 195. a) refl. Posar molta atenció en parlar o en obrar; anar amb circumspecció; cast. esmerarse, ir con cuidado. «De guerreres ne tenc dues, | molt m'hauré de remirar; | m'arribaran a comptar | de ses faldetes ses rues» (cançó pop. Mall.).—b) Remirar-se el sol: deixar veure alguns raigs que il·luminen les muntanyes quan el sol se pon després d'un dia núvol (Empordà).
    Refr.
—«Quan el sol se remira, demà farà bon dia»; «Si el sol se remira a Begur, ploure segur»: són fórmules de predicció del temps, usades a Palafrugell.
    Etim.: de mirar, amb el prefix intensiu re-.