DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REMISSIÓ f.
Acció de remetre; cast. remisión. Especialment: a) Acció de perdonar. Ab tot poder, axí en lo fet de la justícia com en fer remissions y gràcies, Pere IV, Cròn. 315. Han obtengut remissió de lurs delictes, Metge Somni ii. Ingratitut... és tan gran peccat que a tart o nulls temps n'aconsegueix hom remissió, Curial, i, 26. Sense remissió: sense remei, de manera que no es pot defugir. Que sien perduts... sens tota remissió, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 265).—b) Fluixedat, minva d'intensitat, d'energia; debilitat en l'acció. Fallir en bon moviment del cors és passió que ha nom corporal remissió, Egidi Romà, i, 3a, 1. Ben lluny de notar-se una remissió, la febre anava pujant, Oller Febre, i, 167.—c) Dilació, retard. Faça execució yverçosa..., tota excepció, oposició, solemnitat, contradicció e remissió foragitada, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 330).
    Fon.: rəmisió (Barc., Palma); remisió (Val.).
    Var. form. ant.: remessió (Mostassaf 215).
    Etim.: pres del llatí remissiōne, mat. sing.