Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. remolcar
veure  2. remolcar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REMOLCAR v. tr.
|| 1. Fer caminar una embarcació estirant-la des d'una altra amb una corda o cadena; per ext., fer caminar un vehicle qualsevol estirant-lo des d'un altre vehicle; cast. remolcar. Mariner és tengut que vaia a remolcar nau o leny per entrar en port si notxer li u comanda, Consolat, c. 159. Ordenam que nós primer e despuix tots los altres qui eren en les dites galeres remolcassen cascú una nau... E nós començàrem a remolcar la nau en què eren les nostres viandes, Pere IV, Cròn. 132. Una fusta de moros remolcava una barcha, doc. a. 1494 (BSAL, x, 127).
|| 2. a) tr. Arrossegar, fer anar fregant per terra (Men.); cast. arrastrar. «No remolquis sa capa, que l'embrutes».—b) intr. Arrossegar-se, anar fregant per terra (Men.); cast. arrastrarse. «Ves-te'n, homo desditxat; | ¿què has de fer de sa meua ossa? | Aquells cabeis delicats | ja remolquen per sa fossa» (cançó pop. Men.). «Mira, que es vestit remolca!»
    Fon.:
rəmuɫká (or., men., eiv.); remoɫká (occ.); remoɫkáɾ (val.); rəmoɫká, rəmoɫсá (mall.).
    Etim.:
del llatí remŭlcare, mat. sign. ||1.

2. REMOLCAR v. tr.
|| 1. Regirar, remoure una cosa d'un costat a l'altre o de dalt a baix (mall.); cast. revolver. «Cada vespre quan me colg | vos represent una estona; | ja que no veig sa persona, | de pensament vos remolc» (cançó pop. Mall.). Llavò remolca ben remolcada amb sa mà s'aigo aquella a fi de que se mescli bé amb s'oli, Alcover Cont. 208.
|| 2. refl. Ajeure's i donar voltes per terra o damunt una altra superfície (mall., men.); cast. revolcarse. S'àrabe se tira en terra remolcant-se per dins sa pols, Ignor. 71. Salvatges fangars on se remolquen els porcs senglars, Riber Geòrg. 81.
|| 3. tr. Fer caure algú en una lluita o impuls (mall., men.); cast. derribar. Es bouets axí mateix remolquen homos y los esquexen es calsons, Ignor. 8.
|| 4. tr., fig. Malfamar, parlar molt malament d'algú; criticar asprament (mall., men.); cast. difamar, hablar mal. «Aquesta al·lota ha estat molt remolcada». Voltros, periodistes, que tant heu remolcat es pont de fusta, Roq. 48.
    Etim.:
de rebolcar, modificat per contaminació de remolcar art. 1.