DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REMORDIR o REMORDRE v.
|| 1. tr., ant. Rosegar, mossegar; cast. morder. Ungles dels dits se remordia, Spill 2267. Especialment: a) Escantellar, menjar l'aresta o caire viu d'una cosa arrodonint-lo (Gir.); cast. descantillar.
|| 2. tr. Inquietar, fer estar desficiós; cast. reconcomer. Jassia que la persona auara ajusta moltes e sobreabundanst riqueses, la ànsia que'l remort no'l desempara, Genebreda Cons. 116. La divina gràcia... altres remort e peciga alguna vegada, Martínez 72.
|| 3. Inquietar pel remordiment; cast. remorder. a) intr. En lur ànima consciència lur remordia e los acusaua dels peccats, Llull Gentil 298. Per gran peccador que sia, la sua consciència li remord, Sermons SVF, ii, 25. Aquella acció, com era natural, l'enternia, li remordia, Pons Auca 175.—b) tr. Dehia que consciència lo remordia, Llull Felix, pt. viii, c. 19. Ja certs escrúpols no el remordien, Pons Auca 171.—c) refl. L'abat... de la sua colpa mateixa se remordé e s'esvergonyí, Decam. i, 111. Manet, d'això no se'n remordeixi pas!, Pons Auca 275.
|| 4. refl. Dissimular la ràbia o el disgust que es té (Tortosa).
    Fon.: rəmuɾðí (or., men., eiv.); remoɾðí (occ.); remoɾðíɾ (val.); rəmoɾðí (mall.). La forma remordre és arcaica.
    Conjug.: remordir segons el model partir; remordre segons el model perdre.
    Etim.: del llatí remŏrdēre, mat. sign.