Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  remoure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REMOURE v. tr.
|| 1. Tornar moure; moure intensament o reiteradament; cast. remover, agitar. a) En sentit material. Los tells que el bes de l'aire fa remoure, Canigó i. Bellugava's y removia's en son seti, Pons Auca 262. Entre penyals salvatges | i arenes que remouen els oratges, Alcover Poem. Bíbl. 51. Remoure la terra: donar la segona llaurada a la terra que han de sembrar (Vall d'Àneu).—b) En sentit immaterial. La dansa se remou, Canigó i. Después que noltros remoguérem aquest assunto, Ignor. 16.
|| 2. Excitar, posar en activitat; cast. mover. Gustar és un poder de la potència sensitiua, e lo subject en què's remou lo gustament és la potència vegetatiua, Llull Felix, pt. viii, c. 16. O foll'Amor, conciència 'm remou | que diga 'ls mals de vós, Ausiàs March, lxxviii.
|| 3. Capgirar, fer anar d'un lloc a un altre; canviar de posició; cast. remover. Lo nas..., si no pot esser rectificat, sia remogut, Cauliach Coll., iii, 2a, 1. Quan l'huracà amb ses ales remou lo negre abisme, Atlàntida i. Dels venerats sepulcres no remogam les cendres, Llorente Versos 46. Tot ho removia, tot anava en doina, Pons Com an. 20.
|| 4. ant. Separar; llevar, treure; cast. apartar, quitar. Si jo no removia los senys e les vertuts de la ànima mia de les coses sensuals... e que les pujàs en les coses entellectuals, Llull Cont. 172, 5. Térmens ne fites... si són posats ne ficats, no'n deuen esser remoguts, Cost. Tort. III, xiv, 14. Necessari és que [los peccadors] sien remoguts e lunyats de Déu, axí com de lur contrari, Metge Somni iii. Vingats ací a nós, tota dilació remoguda, doc. a. 1399 (Roca Medic. 162). Quant lo sol se remou, fa hiuern, Albert G., Ques. 53.
|| 5. Treure del lloc que ocupa (un obstacle, un individu ocupant d'un càrrec); cast. remover. Remogam de nós mateixs los impediments de la nostra malvada opinió, Oliver Exc. 89. Poden remoure lo dit scriuà de la dita scriuania, Consolat, c. 4. Con algun governador o veguer és bo al ofici que li és comanat, no deu esser remogut ni gitat d'aquell ofici, Scachs 52.
    Loc.
—a) Estar tot remogut: sentir-se regirar el ventre, tenir nàusees.—b) Anar remogudes les sangs: haver-hi molta excitació, sia fisiològica, sia anímica. En acostar-se sa primavera, que ses sangs van molt remogudes, Alcover Cont. 62.
    Refr.

—«L'amo nou, tot ho remou»: significa que el qui entra nou en un càrrec directiu sol voler introduir moltes modificacions en el règim d'aquell.
    Fon.:
rəmɔ́wɾə (or.); remɔ́wɾe (occ.); remɔ̞́wɾe (val.); rəmɔ̞́wɾə (bal.).
    Conjug.:
segons el model moure.
    Etim.:
del llatí removēre, mat. sign.