DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REMULL
|| 1. adj. (f. -ULL O -ULLA) Molt mullat; cast. remojado, calado. «S'ha posat a ploure i he arribat remull a casa». «La roba està remulla» (o «està remull»). Y se sentí sos llagrimalls remulls, Costa Trad. 85. Envestíem per mig dels sembrats tous y remulls de la rosada, Rosselló Many. 69.
|| 2. m. Acció i efecte de remullar; cast. remojo. «Posar (Tenir, Estar) en remull»: posar (tenir, estar) dins un líquid. Quant serà quasi mig cuyt, trau-la de la olla e met-la en remull, Robert Coch 45 vo. No sé què hi fan, tant temps en remull, Vilanova Obres, xi, 221. Posar-se com un remull: mullar-se molt (Fraga).
|| 3. m. Mullena, pluja menuda (Pla d'Urgell); cast. llovizna.
    Loc.
—Posar la pell en remull: disposar-se a sofrir algun dany que és imminent (Penedès, Vallès).
    Fon.: rəmúʎ (pir-or., or.); remúʎ (occ., val.); rəmúј (or., bal.); ramúʎ (alg.).
    Var. ort. ant.: remuy (Aguiló Poes. 76); remuyl (Flos Medic. 179 vo); remuyll (Flos Medic. 192); ramul (Flos Medic. 227 vo).
    Etim.: derivat postverbal de remullar.