DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REMULLAR v. tr.
|| 1. Posar en contacte amb un líquid; mullar molt; cast. remojar. Aprés pendràs de aquelles torrades e remulla-les, Robert Coch 32. Fes que metes pa remullat ab such de taronges, doc. any 1568 (BSAL, viii, 118). Dispensi si l'he remullada, Vilanova Obres, xi, 43. Remullar-se la gola (o la gargamella): beure. Per rosegar-hi uns borreguets i remullar-s'hi la gargamella, Pons Com an. 204.
|| 2. Refrescar; beure per celebrar una cosa; cast. remojar. ¿Com se remulla axò de les bodes?—Ab un esmorzar, Vilanova Obres, xi, 105.
|| 3. Ensabonar i mullar la cara d'algú per afaitar-lo; cast. remojar.
|| 4. fig. Alabar excessivament; adular; cast. dar coba.
|| 5. (usat com a intr., ant.) Estar ficat (en un vici, costum, etc.). Ell ha remullat molts anys en presó, Lacavalleria Gazoph. Ell ha remullat molt de temps en aquest vici, ibid.
    Refr.—a) «Barba ben remullada, és mig afaitada»: significa que per a afaitar fàcilment cal ensabonar bé.—b) «Quan veus la barba de ton veí pelar, met la tua a remullar» (Jahuda Dits, c. 67).—c) «Qui aigua empara davall fulla, dos pics se remulla» (Mall.).
    Fon.: rəmuʎá (pir-or., or.); remuʎá (occ.); remuʎáɾ (val.); rəmuјá (or., mall., eiv.); rəmuá (men.); ramuʎá (alg.).
    Var. ort.: remular (Flos Medic. 199 vo); remuylar (Arn. Vil. ii, 138); remuyar (Ignor. 70); remuiar (Alcover Cont. 452).
    Etim.: del llatí remŏlliāre, ‘ablanir’, ‘ablanir per la humitat’, ‘mullar’.

2. REMULLAR topon.
Poblet agregat al municipi de Vandellòs (Baix Camp de Tarragona).