DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REMUNTAR v.: cast. remontar.
I. tr.
|| 1. Posar més amunt. a) En sentit material. A las molluras del bocal que li remunten un quart de buyt de boca, Artill. 1640. Remunta es seu nivell y s'axampla p'es costats, Ignor. 21. Remuntar el vol: elevar-se un ocell, fer més alt el seu vol. Remuntar-se: elevar-se, fer-se amunt. Com l'àguila que es remunta, Guiraud Poes. 38.—b) En sentit immaterial (de riquesa, bondat, poder, etc.). Puix ton engeny sobre tots se remunta, Somni J. Joan 1678. No'ls volen en res disminuir ni abaxar, sinó afavorir y remuntar, doc. a. 1559 (BSAL, iv, 228). Don Pau Figuera era d'ascendència plebea que va saber remuntar-se i enriquir, Vidal Mem. 116.
|| 2. Declarar molt bona una cosa, manifestar la seva excel·lència. Però sapiguem remuntar sa bondat y es mèrit, Roq. 10.
II. || 1. Tornar muntar o bastir. Allà se coneix si un capell és nou o replanxat o remuntat, Ignor. 53. Especialment: a) Posar pales i soles noves a un calçat, sobretot a unes botes.—b) Tenyir una tela que ja té color aplicat.
|| 2. Proveir de cavalls nous els soldats de cavalleria. Remuntar a un soldat de cavall, lo qual ha perdut son cavall, Lacavalleria Gazoph.
III. || 1. Recórrer un riu corrent amunt en direcció al seu origen. Fer remuntar les aigües d'un riu fins a ses deus, Atlàntida. De Camprodon a la jassa de Morens remontant sempre lo Ter, és cosa de 5 a 6 hores, Bosch Rec. 134.
|| 2. Recórrer cap amunt un terreny; en la navegació, passar a distància convenient d'un punt de la costa, especialment d'un cap. Omplien les fondalades, remuntaven vessants i carenes, i escalaven fins els espadats, Vayreda Puny. 22.
|| 3. fig., intr. o refl. Anar mentalment en direcció a l'origen d'una cosa. Si mos remuntàssem a temps de més enrera, Ignor. 23.
    Fon.: rəmuntá (or., bal.); remuntá (occ.); remuntáɾ (val.).
    Etim.: de muntar, amb el prefix re-.