Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. renda
veure  2. renda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RENDA f.
|| 1. Profit periòdic, en diners o en espècie, que s'obté d'una cosa posada a disposició d'altri perquè en faci ús; cast. renta. En res que pervinga... per rendes ne per exides, Capbr. Ribes 1283. Hauia gran renda e gran senyoria en aquella ciutat, Llull Felix, pt. i, c. 6. Bé conexíem que la renda'ns pujauen, Jaume I, Cròn. 368. La qual entre tot és de renda arrendada setanta-cinch mília ducats, Tirant, c. 145. Rendes planes: (ant.) productes periòdics materials d'una propietat, en contraposició als drets de jurisdicció i altres beneficis d'aquella. Que solament hagués les rendes planes, e a nós romanguessen les juredictions altes e baixes, Pere IV, Cròn. 93. Viure de renda: viure del producte de propietats, sense haver de treballar per a guanyar-se el sustent. Pagar la renda: pagar al propietari la quantitat establerta com a producte periòdic per la cessió de l'ús de la propietat.
|| 2. (dial.) Collita de cereals (Pego, Alcoi); cast. cosecha. A la renda: a la collita, al temps de collir el blat.
    Refr.

—«La millor sort i ventura, és tenir renda segura».
    Fon.:
réndə (or., bal.); rénda (val.).
    Etim.:
del llatí *rendĭta, var. de reddĭta, part. pass. de reddĕre, ‘retornar, produir’.

2. RENDA f. (castellanisme)
Regna, corretja per a guiar el cavall; cast. rienda. Rendas: Riendas: Renes, Broch Prompt. Tril. 79.