DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RENEC m.
Mot o locució indecorosa o de maledicció; cast. maldición. Xisclets d'esgarrifança, renecs, ais, cridadissa, Atlàntida v.
    Refr.
—«Els renecs dels grans, van a la boca dels infants» (Empordà).
    Fon.: rənék (or., bal.); renék (occ., val.).
    Sinòn.: flastomia.
    Etim.: derivat postverbal de renegar.

2. RENEC ant. (de significat obscur)
Que la dita nau e les sues axàrcies... anant, e estant e donant bataylles e en tota altra manera sia a estaia a renéch e a fortuna de mar, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 410).

RENÈC, -EGA adj.
Denerit, raquític, molt mancat de bones qualitats (Eiv.).
    Fon.: rənέ̞k (eiv.).

RÈNEC m.
|| 1. Paparra inflada de xuclar sang (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Vallès); cast. rezno. Eixiren goços..., bruts, plens de rènecs, Bertrana Crisàl. 51. Atipar-se com un rènec: menjar excessivament (Empordà).
|| 2. Varietat de fesols (Phaseolus vulgaris) que, encara que estiguin granats, se solen menjar amb la tavella; cast. judión.
    Cult. pop.—Per a guarir les hemorràgies per la boca, existeix aquest remei vulgar: es couen dins una olla quatre o cinc rènecs (|| 1) fins a reduir-los a cendra, i es pren dues vegades cada dia un poc d'aquella cendra dins un poc d'aigua (Butll. C. Exc. Bages, n.o 153).
    Fon.: rέnək (Empordà); rέnɛk (Sercs); rέnek (Bagà).
    Var. form.: re.
    Etim.: del llatí rĭcĭnu, mat. sign. ||1.