Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. renec
veure  2. renec
veure  renèc
veure  rènec
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RENEC m.
Mot o locució indecorosa o de maledicció; cast. maldición. Xisclets d'esgarrifança, renecs, ais, cridadissa, Atlàntida v.
    Refr.

—«Els renecs dels grans, van a la boca dels infants» (Empordà).
    Fon.:
rənék (or., bal.); renék (occ., val.).
    Sinòn.:
flastomia.
    Etim.:
derivat postverbal de renegar.

2. RENEC ant. (de significat obscur)
Que la dita nau e les sues axàrcies... anant, e estant e donant bataylles e en tota altra manera sia a estaia a renéch e a fortuna de mar, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 410).

RENÈC, -EGA adj.
Denerit, raquític, molt mancat de bones qualitats (Eiv.).
    Fon.:
rənέ̞k (eiv.).

RÈNEC m.
|| 1. Paparra inflada de xuclar sang (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Vallès); cast. rezno. Eixiren goços..., bruts, plens de rènecs, Bertrana Crisàl. 51. Atipar-se com un rènec: menjar excessivament (Empordà).
|| 2. Varietat de fesols (Phaseolus vulgaris) que, encara que estiguin granats, se solen menjar amb la tavella; cast. judión.
    Cult. pop.
—Per a guarir les hemorràgies per la boca, existeix aquest remei vulgar: es couen dins una olla quatre o cinc rènecs (|| 1) fins a reduir-los a cendra, i es pren dues vegades cada dia un poc d'aquella cendra dins un poc d'aigua (Butll. C. Exc. Bages, n.o 153).
    Fon.:
rέnək (Empordà); rέnɛk (Sercs); rέnek (Bagà).
    Var. form.:
re.
    Etim.:
del llatí rĭcĭnu, mat. sign. ||1.