Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  renegat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RENEGAT, -ADA adj. i subst. m. i f.
|| 1. Que ha renunciat a la seva fe relígiosa, patriòtica o política; cast. renegado. Si nuyl hom a judeu ni a sarahí batiat... retrau sa lig ni'ls apella renagat ni tressalit, Usatges 92. Si'l fill és cathòlic y els ascendents són eretges o renegats o jueus, Cost. Tort. VI, viii, 3. La renegada, | endiablada, | folla, dement, Spill 3583. An astat per vantura algune gent renegade e maleyte, Graal 170.
|| 2. Renegaire, flastomador (or., occ.); cast. blasfemo. Tenim molta anomenada de renegats y de cridayres, Vilanova Obres, iv, 114.
|| 3. Recalcitrant (mall.); cast. reacio, rebelde. ¿Quins deutors renegats has tret des cau?, Roq. 5. «Aquesta mula és molt renegada». a) m. Empelt d'olivera que no ha aferrat (Mall.).
|| 4. Joc del renegat: joc de cartes, com el joc de l'home entre tres, en què es donen nou cartes a cada jugador.
|| 5. Rateta, reflectiment que un mirall fa del sol, en llenguatge infantil; els nois grandets fan que els més menuts empaitin amb un bastó o escombra aquella «rateta», fent-los creure que empaiten el renegat (Manresa, ap. Griera Tr.).
    Intens.:
renegadet, -eta; renegadó, -ona; renegadot, -ota.