DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RENOM m.
|| 1. Anomenada; cast. renombre. Haver tots los béns temporals, axí com sanitat de cors, pau ab los hòmens, bon renom, Sermons SVF, ii, 186. Perquè mon renom yo faça reviure, Passi cobles 38. Los gloriosos fets de les armes dignes són de renom e fama, Tirant, c. 249.
|| 2. Sobrenom (or., occ.); cast. apodo. Renom propi: Agnomen. Renom de linatge: Cognomen, Nebrija Dict. I tens nom i renom, Maragall Enllà 49.
|| 3. Renom!: interj. d'admiració o d'indignació (Ross.). Renom! és d'allò enllardada!, Berga MT 81.
Renom: llin. existent a Barc., Badalona, Berga, Igualada, Granollers, Mataró, Moià, Mollet, Sta. Col. de Gramanet, etc.
    Etim.: de nom, amb el prefix iteratiu re-. En l'ús || 3, com a interjecció, renom és una reducció de re-nom de Déu.