DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RENOUER, -ERA m. i f. i adj.
|| 1. ant. Usurer. Si no y basten diners, | ells se'n iran a ranovés [sic] | que li prestan diners o blat, | quatra per sinch o sis per set, Carta cel, p. 288. Tres coses fan mal menestral: àuol obra fer, no tenir aprop son mester e fer sa renouer, Libre de tres, no 57.
|| 2. Que mou avalot; cast. alborotador. Tots es renouers entraren a classe, Roq. 14.
|| 3. Que fa soroll; cast. ruidoso. Prop d'on sonen tes passes renoueres, Carner Ofrena 163. La bronidissa renouera de la festa, Galmés Flor 81.
    Fon.: rənowé, rənové (mall.).

2. RENOUER m.
Soroll molt fort (mall.). «Movien un renouer que no hi havia qui s'hi entengués».