DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RENOVAR v. tr.: cast. renovar.
|| 1. Fer de nou. Si aquell agnat... del vassall deffunct... no vindrà dins còngruo temps devant lo senyor del feu a renovar lo homenatge, Commem. 191. Corren mesos, passa un any, | la primavera es renova, Costa Agre terra 48.
|| 2. Reprendre, començar de nou. Ella comenzà a renouar lo seu plant, Comalada Pierres Prov. 55. A la vora del braser... renovaven los coloquis amorosos, Vilanova Obres, iv, 93.
|| 3. Donar estat o aspecte de nou; fer semblar nou. Renovar o adobar la paret: Reficio, Pou Thes. Puer. 10. Una casa més neta que les altres i no fa gaire renovada, Massó Croq. 40.
|| 4. Canviar una cosa o persona posant-ne una de nova en lloc seu. Si és hom se prova | com se renova | lo pare sant, Spill 9928. Que dits siris sien renovats per los administradors, doc. a. 1537 (Segura HSC 174). Cada any se renova la Junta, Serra Calend. folkl. 33. a) litúrg. Sumir el sacerdot les formes antigues y consagrar-ne de noves.
|| 5. Fer reviure; donar un nou vigor o vitalitat. Renova vosté antigues costums de la sua terra, Guinot Capolls 99. Del dia que et fundaren renova la memòria, Costa Poes. 61. a) refl. Adquirir nova força o vitalitat. Puix són salamandres que en foch se renouen, Viudes Donz. 204. Com les parcialitats antigues comensauen a renouarse, doc. a. 1505 (BSAL, viii, 114).
    Fon.: rənuβá (Barc.); renoβá (Ll.); rənuvá (Tarr., Men., Eiv.); renováɾ (Cast., Al.); renoβáɾ (Val.); rənová (Mall.).
    Etim.: del llatí renŏvāre, mat. sign.