Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  renovellar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RENOVELLAR v. tr.: cast. renovar.
|| 1. Fer de nou. És tengut a él renovelar lo homenatge, Commem. 190. Volrà que pau e amistat sia renovellada e covinences fetes, doc. a. 1323 (Capmany Mem. iv, 78).
|| 2. Reprendre, començar de nou. Los féu decontinent sposar e foren renouellades les grans dances e festes, Tirant, c. 451.
|| 3. Donar estat o aspecte de nou; fer semblar nou. Lo vostre beneyt poder qui és tan gran que porà los nostres corses renovellar al dia del judici, Llull Cont. 16, 4. Lo món fo renovellat e mundat per l'aygua, Llull Doctr. Puer., c. 23. Si n'hi ha que sien trencades o rompudes, n'hi façats renovellar prestament, doc. a. 1388 (Est. Univ. xiii, 117). De renovellar-vos en altre hom, doc. a. 1393 (Rubió Docs. Cult. ii, 336).
|| 4. Canviar una cosa o persona posant ne una de nova en lloc seu. Sia fet liniment... e aytantost com se scalfa sia renovellat, Cauliach Coll., vi, 1a, 1. Amb cura alterna renovella cries, Riber Geòrg. 64.
|| 5. Fer reviure; donar nou vigor o vitalitat. Un d'ells li aparex | qui los passats plaés li renovella, Ausiàs March, i. Sentint les vostres congoxes les quals han renouellades a mi les dolors, Tirant, c. 291. a) intr. Revifar-se, prendre nova força. Recordant mon defalliment me renovella la tristor, Metge Somni ii. Les sues dolors renouellaren e cresqueren, Villena Vita Chr., c. 209.—b) intr., especialment, Treure o produir noves fulles, brots, fruits, etc. Vegetables hi ha qui renovellen cascun any de flors e de fulls e de fruits, Llull Cont. 35, 8. Lo gra de blat no pot renovellar ni multiplicar, Llull Cont. 62. Les vinyes velles dehuen esser podades a cap de dos o de tres anys en luna nova per renovellar, Palladi 152.
    Etim.:
derivat intensiu de renovar, mat. sign.