DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RENY m.
Blasme sever dirigit a algú, especialment a un inferior, per una falta que ha comès; cast. reprensión, regaño. E tal pensar... causa lo reny, duptant mutació, Ausiàs March, cxxvi. Escoltant els renys del cabo, acompanyats sovint de renechs, Pons Auca 293.
    Var. dial.: arreny.
    Fon.: rέɲ (or., Maó); réɲ (occ.); rə́ɲ (mall., Ciutadella); ərə́ɲ (Ciutadella).
    Etim.: derivat postverbal de renyar.