Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  renyar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RENYAR v.
|| 1. intr. Reganyar les dents; cast. regañar. La ovella... és pacient que jamay no... menaça axí com lo ca que tantost renya, Sermons SVF, i, 42. Los animals... sols s'hi jusmeten | fins que s'emprenyen, | tantost los renyen | no'ls cansen pus, Spill 8601.
|| 2. intr. Dir paraules de reny, de queixa irada, mostrant irritació; cast. regañar, refunfuñar. Si has blasfemat... ni renyat dins ton cor, Eximenis Conf. 8. Per sa muller | renyant, gronyint, Spill 1923. a) fig., aplicat a coses inanimades: Fer soroll sec, desagradable. Lo foch d'amor vol molt verda la lenya; | si secha és, quan més s'ensén més renya, Scachs d'amor.
|| 3. tr. Dirigir a algú paraules de blasme sever per alguna falta que ha comès (or., Sanet, bal.); cast. reñir, regañar, reprender. Renyar a algú: Quempiam acerbius verbis accipere, Lacavalleria Gazoph. Negú parla amb ell en no esser per renyar-lo, Alcover Cont. 335. Apellant i renyant alguna mainada, Ruyra Parada 47.
|| 4. tr., fig. Fer mal, molestar (bal.). «Tenc sa panxa que me renya». «Sempre té un queixal que el renya»: es diu d'una persona que sempre està de mal humor.
    Refr.

—«Casa que no s'hi renya, prest s'espenya» (mall.); «A la casa que no s'hi renya, no hi ha pa» (or.): significa que perquè les coses vagin bé, cal que els superiors siguin exigents amb els súbdits.
    Fon.:
rəɲá (or., bal.); reɲá (occ.); reɲáɾ (Sanet); ərəɲá (men. molt vulgar).
    Etim.:
de renyir, per canvi del tipus de conjugació. Formes com reny i renyen, que tant poden pertànyer al tipus en -ir com al tipus en -ar, han determinat el pas al tipus en -ar. Un cas anàleg és el de tòrcer > torçar.