DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RENYINA f.
Acció de renyir, de barallar-se (or., occ., bal.); cast. riña. Aquells peccats qui fan tostemps l'hom trist, axí com són ira, enveja, peresa, contenció e renyina, Eximenis II Reg., c. 33. Que nunca li falta renyina y mal any, Viudes Donz. 151. Especialment es diu de la baralla entre persones amigues o entre veïns. Al poble ja no's parlava de les renyines de Perons i Xuriguers, Víct. Cat., Ombr. 95. Renyina de capçal: baralla o discussió d'home i dona dins el llit. Si renyines de capçal | alguns dies vos comprenen, Cons. casat 16. Renyina d'enamorats: discrepància i petita baralla entre persones que s'estimen molt. Donar renyina: donar molèstia a algú insistentment amb queixes o reprensions.
    Refr.—a) «D'una gran renyina, ve una gran amistat»: significa que després de barallar-se fort, sobretot els parents o veïns, solen esser més amics que abans.—b) «Renyines d'enamorats són fineses de l'amor»: expressa la mateixa idea, referida als enamorats.—c) «Renyines de marit, de la taula al llit»; «Renyines de marit, no duren sinó un xic»; «Les renyines entre marit i muller, només arriben fins a la porta del carrer»: vol dir que les baralles o discussions entre marit i muller solen esser de poca durada.
    Fon.: rəɲínə (or., bal.).
    Etim.: derivat de renyir.

2. RENYINA f. (dial.)
Resina de pi (Valls). V. reina, art. 2.