DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RENYIR v. intr.
|| 1. ant. Reganyar les dents. Renyir reganyant dents: Ringor: Reñir risando, Nebrija Dict. a) fig., Moure soroll com amenaçant. La bóta que tocada, si és plena no fa so, e si és buida, tantost reny e cascavalleja, Martínez 75.
|| 2. Rompre l'amistat, barallar-se; cast. reñir. Poch veig que m'aprofita renyir ab mon senyor, Alegre Transf. 23. D'ací avant cessaràs de remorejar y renyir ab mi, Isop Faules 8. Si volíem mirar prim, hauríem de renyir amb la meitat dels coneguts, Llor Jocs 116.
    Refr.
—«Mai rinyen dos, si el u no vol» (val.).
    Fon.: rəɲí (or., bal.); reɲí (occ.); reɲíɾ (val.).
    Etim.: del llatí rĭngĕre, mat. sign.