DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPAPIEJAR v. intr.
|| 1. Perdre el bon ús de les facultats intel·lectuals per envelliment o per debilitació cerebral (pir-or., or.); cast. chochear. «No feu cas de l'avi, que ja repapieja». No creguis ço que ha dit; repapieja y ha perdut l'esperit, Caseponce Man. 137.
|| 2. Murmurar de malcontent, rondinar (Conflent); cast. rezongar.
    Fon.: rəpəpiəʒá (pir-or., or.).
    Sinòn.: || 1, caducar, fer cadufos;— || 2, rondinar, grunyir, remugar.
    Etim.: del prov. papiejar, mat. sign. ||1, amb el prefix intensiu re-. Papiejar sembla derivat del ant. fr. papier, ‘balbucir’.