Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  repassar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPASSAR v.: cast. repasar.
|| 1. intr. Tornar passar anant d'un lloc a un altre. Que solament los petits hi poguessen passar y repassar envers de llurs mares, Agustí Secr. 163. El veia passar i repassar com núvol d'estiu, Pous Nosa 12.
|| 2. tr. Tornar passar un espai, recórrer-lo de nou. Repassar un riu, tornar a passar a la altra part de un riu, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. tr. Fer travessar de nou un espai; tornar a fer anar per un lloc. I són nostres desitjos, per tu, com una baga | que passes i repasses indiferent pels dits, Carner Ofrena 20.
|| 4. Tornar examinar o estudiar una cosa per fer-ne la comprovació o per acabar d'aprendre-la. Era necessari repassar es comptes, Roq. 22. Passava ses vetlades repassant sa llissó, Maura Aygof. 30. He repassat els originals del temps de les meves revifalles, Ruyra Parada 6. a) Tornar pensar en una cosa; procurar recordar-la o considerar-la de nou. Jo repasso les grans impressions del die, Massó Croq. 23.—b) Explicar de nou la lliçó. No comportaré que me repassin sa llissó aquests alborotadors, Ignor. 37.
|| 5. tr. Tornar manipular o treballar de nou una cosa per completar el treball que s'hi havia fet abans. Repassar les xarxes: adobar-les, corregir-ne els esqueixos o altres defectes. Repassar la teulada: adobar les teules trencades. Repassar la roba: adobar-ne els descosits, posar-hi els botons que hi manquen, etc. Repassar la roba o la vaixella: tornar-la rentar amb aigua clara després de fer bugada o d'escurar. Repassar el segó: fer-lo passar de nou pel cernedor. Especialment: a) Entre barbers, passar per segona vegada el raor per la cara. El fer una barba ben feta vol dits, ensopegar bons rahors, bona passadora y un tros de canyafetla per repassar, Penya Mos. iii, 119.—b) Arrebossar la paret. Haja de repasar les capelles de bon guix blanch, doc. a. 1639 (arx. de Vallmoll).—c) Entrecavar (Blanes, Mall.). «L'amo, ¿que no us ha llegut | es sementer repassar? | No vos vengueu a queixar | si us ho seguen alt i brut» (cançó pop. Mall.).—d) Fènyer, pastar mesclant bé la pasta a punt de fer el pa (Calasseit).
|| 6. fig. a) Renyar, donar una reprensió. Com la princessa repassà a Tirant perquè la hauia requesta d'amors, Tirant, c. 113.—b) Murmurar, difamar (Ribera d'Ebre).
    Fon.:
rəpəsá (pir-or., or., bal.); repasá (occ.); repasáɾ (val.).
    Etim.:
de passar, amb el prefix iteratiu re-.