| |||
|
repelenc |
DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT
REPELENC, -ENCA adj.
Que ve a repèl; aspre, que és difícil de treballar o de tractar (mall., men.); cast. áspero, repeloso. Sa nina no era gens rebeca ni repelenca, Alcover Cont. 6.
Fon.: rəpəɫə́ɲс (Palma, Manacor); rəpəɫə́ŋk (Inca, Sóller, Ciutadella); rəpəlέ̞ŋk (Alaró, Binissalem).
Etim.: derivat de repèl. (V. repelós).