Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  repercutir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPERCUTIR (i ant. repercudir).
|| 1. tr. (ant.) Rebatre, ferir a cops repetits. Repercutir o rebatrer alguna cosa, Lacavalleria Gazoph. Lo Drach ab multiplicats siules repercodia l'àer, Hist. Troy. 41.
|| 2. intr. Fer sentir el seu efecte de retorn o en una cosa ulterior; cast. repercutir. Les paraules del director repercudien al meu esperit, Puig Servitud 132. Un esclat distant, com un tro, va repercutir als vidres, Llor Jocs 39.
|| 3. tr., en med., Fer refluir o retrocedir un humor; cast. repercutir. Les apostemes que's fan en les parts dels pits no han res propi sinó que sàviament sien repercudits, Cauliach Coll., ii, 2a, 5.
    Fon.:
rəpəɾkutí (Barc., Palma); repeɾkutíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí repercutĕre, mat. sign.