Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  repetir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPETIR v.
|| 1. tr. Tornar dir o tornar fer; cast. repetir. Amdues les mutives repetexen als escolans la lissó, Llull Cont. 366, 14. Ja ho he dit y ara ho repetesch, Valter Gris. 9 vo. Tocaven un tango que els el feyen repetir, Pons Auca 83.
|| 2. tr. Tornar dir allò que altri ha dit, o fer allò que altri ha fet; cast. repetir. Lo Eco repeteix lo que ha oit, Lacavalleria Gazoph. Y los ecos feels... repetiren la veu tan enyorada, Costa Trad. 12. Repetir la lliçó: tornar dir un alumne la lliçó que ha apresa del mestre, o tornar dir, un professor ajudant, la lliçó que el professor principal ha dictat. Con lo philosoph hac dites aquestes paraules..., ell dix al fill del rey que repetís la lliçó per alcuna semblança, Llull Felix, pt. iv, c. 4.
|| 3. intr. a) Tornar esdevenir-se un atac, una pujada de febre, una malaltia o accident; cast. repetir. Al cap de l'any els repeteix el cop, Pons Com an. 53.—b) Tornar a la gola el menjar que no s'ha paït.
|| 4. tr. Demanar algú que sigui reintegrat quelcom. Repetir sos béns de altre en justícia, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.:
rəpətí (pir-or., or., bal.); repetí (occ.); repetíɾ (val.); rapití (alg.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí repetĕre, mat. sign.