Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  replec
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPLEC m.
I. cast. repliegue.
|| 1. Plec doblat. Vestidures talars ab un replec a les ores, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 748).
|| 2. Sinuositat. La mar, que encara amb dos replecs t'abriga, Atlàntida vii. Se perdia en els replecs torrentosos de la muntanyola, Ruyra Parada 51. a) fig. Endevinava en aquella seva amiga, la Laia, replecs i intencions que l'esborronaven, Espriu Anys 40.
II. (amb la var. arreplec) Acció i efecte de replegar, de reunir; cast. reunión, acopio, llega, recogida. Li arrancà un replech de llàgrimes amargues, Penya Mos. iii, 148. Pobres ocellets! En férem un bell arreplec, Ruyra Parada 63. Toc de replec: toc de campana que es fa per arreplegar la gent que ha d'anar a un enterrament (Men.). Especialment: a) Conjunt de cosa replegada. La dona li fa trebays fora de casa y encara li porta l'arreplech, Girbal Pere Llarch 310.—b) Ventrellada, raconada de menjar que no es pot pair; cast. indigestión.
    Fon.:
rəpɫέk, ərəpɫέk (or.); repɫék, arepɫék (occ., val.); rəpɫə́k (bal.).
    Etim.:
derivat postverbal de replegar.