Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  replegar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPLEGAR (o arreplegar). v. tr.
|| 1. Fer plecs, reduir una cosa fent-li plecs; cast. replegar. Les Gràcies... tot s'arrepleguen les lleugeres vestes, Caymari Poem. Const. 90.
|| 2. Tornar al seu primer estat allò que s'havia desplegat o estès o dispersat; cast. replegar. No com aquell qui enteniment replegua | e dintre ssi delits de virtuts usa, Ausiàs March, c. Una gata negra hi feia un son tranquil tota arreplegada com una pilota, Massó Croq. 46. Replegà sos braços, s'esmunyí tot d'una, Pons Com an. 153.
|| 3. Recollir, agafar coses que estan escampades; cast. recoger. Anauen les dones per lo camp replegant los cossos morts, Tirant, c. 334. Y aquell lo solatge va sols replegant, Proc. Olives 503. ¿Com voleu que jo arreplech lo que voltros escampau?, Roq. 32. Especialment: a) Fer collita, agafar i reunir els productes del camp; cast. recoger, cosechar.
|| 4. Reunir, posar juntes diverses persones o coses; cast. reunir. Totes les osts replegades per raó de manament, Desclot Cròn. Una vegada tots los cans se arreplegaren e tingueren consell, Sermons SVF (ap. Ribelles Biblgr. 326). Yo repleguaré los meus diners, Tirant, c. 86. Era una menudalla que ben arreplegada li cabria al clot de la gorra, Ruyra Parada 46. a) mil., Replegar o reunir les tropes espargides, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. Agafar (una cosa que està apartada o fora del seu lloc); cast. coger. Arreplegà la ploma, Pons Auca 160.
|| 6. Agafar (una cosa fugissera o difícil), obtenir; cast. coger, pillar, atrapar. Bon partit havia arreplegat, Vilanova Obres, iv, 25. Boig, ja veurà el dia que l'arreplego!, Vilanova Obres, xi, 185. «En el golf ens va arreplegar una tempestat». a) fig. Algú o altre té d'arreplegar un cop de molls, Vilanova Obres, xi, 28.
|| 7. Començar a tenir una determinada condició o estat, o a experimentar cert efecte; cast. coger. A cada gat que arreplegava per les tavernes, Víct. Cat., Ombr. 56. El Ros, que en la taverna del poble havia arreplegat set..., entrà en la cantina, Víct. Cat., Ombr. 72. «Has arreplegat un bon refredat».
    Refr.
—a) «Quan passen, fan de bon arreplegar»: significa que cal aprofitar les ocasions així com es presenten.—b) «Qui vol a son temps arreplegar, a son temps ha de sembrar»: vol dir que per a obtenir resultats cal posar el mitjans adients.—c) «Qui no arreplega un fesol, no sopa quan vol»: expressa la necessitat de l'estalvi.
    Var. form.
(dial.): roplegar, arroplegar.
    Fon.:
rəpɫəɣá, ərəpɫəɣá (or., bal.); repɫeɣá, arepɫeɣá (occ.); repɫeɣáɾ, arepɫeɣáɾ (val.); arepʎeɣá (Bonansa, Benavarre, Pont de S.); rəpɫəʝá, ərəpɫəʝá (Palma, Manacor, Pollença); ərupɫəɣá (Cardona, Solsona); aropɫeɣá (Urgell, Falset, Tortosa). Les formes rizotòniques tenen la vocal έ en el català oriental, é en l'occidental i valencià, i ə́ en el baleàric no evolucionat.
    Etim.:
del llatí replĭcare, mat. sign. ||1.