Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reportar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPORTAR v. tr.: cast. reportar.
|| 1. Portar de nou. Que fos lur plaer aquests fets volguessen smenar e reportar en via raonable, doc. a. 1405 (Capmany Mem. ii, 205). Foren per aura enamorada d'ell reportades a mi les sues veus, Alegre Transf. 140. a) litogr., Passar una prova litogràfica d'una pedra a una altra.
|| 2. Portar una notícia; referir, contar, exposar verbalment o per escrit. Notari públich... qui aquestes coses ha escrit e clos en pública forma reportat, doc. a. 1293 (BSAL, xx, 98). En un libre són reportades les solemnitats, doc. a. 1392 (Ardits, i, 27). Per ço que si los metges venguessen no u reportassen a l'emperador, Tirant, c. 160. Mas en aprés noua 'm fon reportada, Fr. Oliver (Cançon. Univ. 294). Tot quant dieu y reportau té tan gran pes, Viudes Donz. 729. L'heroica acció reportada pels diaris, Caselles Mult.45. Especialment: a) Comunicar notícies amagadament o contra voluntat d'algú. Si sospités que us ho reporto, m'estavellava, Ruyra Pinya, ii, 67.—b) Murmurar, parlar malament d'algú (Tortosa, Maestrat, Morella).
|| 3. a) Adquirir, treure (profit o dany) d'una empresa, d'una acció. Per la dita ciutat qui'n reporta los dits profits, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 536). Navegaven en Alexandria... e reportaven-ne diverses spícies, doc. a. 1437 (Capmany Mem. ii, 233). Perque d'ingrats no reportem la colpa, Trobes V. Maria [94]. No'n podien fer grans fets d'armes que ells no s'i trobassen e no'n reportassen gran honor, Curial, i, 38.—b) Produir (profit o dany). Hi, verts o madures, tan grans béns reporten, Proc. Olives 405. Ensibornant-la ab las pessetonas que el rellogatge els reportaria, Pons Auca 157.
|| 4. Suportar, prendre a càrrec seu (el dany o molèsties d'una cosa). Si alcun confrare serà detengut de malaltia... et les companyes de casa no podien sostentar lo trabayll... o no haurà companyes o parents qui'l trabayll reportassen, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 175). Me fiu portar a un retret..., en lo qual, per les erres que us tinch fetes, penitència no condigna reportaua, Tirant, c. 383.
|| 5. refl. Reprimir-se, refrenar els impulsos de l'instint, de la voluntat, etc. Amenassant-lo en encabir-lo a Marina si no es reportava tot seguit, Pons Auca 34.
    Fon.:
rəpuɾtá (or., men.); repoɾtá (occ.); repoɾtáɾ (val.); rəpoɾtá (mall.).
    Etim.:
del llatí reportare, mat. sign.