DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPOSAR v. tr. o intr.
I. tr.
|| 1. Tornar posar; cast. reponer. Jo entro de regidor... per reposar la rifa dels empedrats, Vilanova Obres, iv, 59.
|| 2. Substituir amb peces noves les que manquen o que s'han tret, venut o perdut; cast. reponer. De fer caeres per reposar ses que rompen ets atlots, Ignor. 63.
II. || 1. a) intr. (i ant. refl.) Estar en suspensió de treball o d'activitat; descansar; cast. reposar. No'ns lexarà dia ni nit reposar dels grans afanys en què som, Llull Cont. 358, 25. Ell se reposà pres de una gran aygua, Llull Felix, pt. i, c. 7. Fo axí emprès que'l dimenge reposassen, Jaume I, Cròn. p. 97. Menge bé, mas no repose | de filar o de cusir, Cons. casat 166. Del treball de la jornada | reposa, dolçament afatigada, Alcover Poem. Bíbl. 25.—b) tr. Posar en suspensió de treball o d'activitat; fer descansar; cast. descansar. Suplicant la reposàs allí del treball del camí, Villena Vita Chr., c. 61.
|| 2. a) intr. Estar sostingut (per tal o tal cosa); cast. descansar. Amb son cloquer macís reposant sobre uns contraforts, Massó Croq. 33. El cap reposava en el pla del llit, Víct. Cat., Ombr. 12.—b) tr. Posar una cosa sobre una altra, fer que s'hi sostingui; cast. reposar. Lo fill de la Verge no ha on repòs son cap, Evang. Palau. Trencava el pla de la cíndria al reposar-hi les mans, Pons Auca 67.
|| 3. intr., ant. Tenir estada, habitar; cast. morar. O, ciutats de Syon, e vosaltres ciutadans que dins aquelles reposau!, Villena Vita Chr., c. 215.
|| 4. intr. Una cosa que ha estat subjecta a una manipulació o a una altra operació, esser deixada algun temps sense operar-hi, a fi que es posi, es reforci, es coaguli, etc.; cast. descansar, reposar. Dexar reposar la roba una nit y cobrir lo bugader, Pou Thes. Puer. 152. «Enguany no llaurarem ni sembrarem, perquè la terra reposi».
|| 5. a) tr. Posar en calma, en tranquil·litat; deslliurar de neguit, d'agitació; cast. calmar. Ah Senyor qui volets reposar e gloriejar e honrar tot hom qui vos leyalment sap amar, Llull Cont. 344, 28. Hauien elegits per anar a Mallorques e per reposar aquell regne, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 217).—b) refl. Calmar-se, recobrar la tranquil·litat; cast. calmarse, sosegarse. Ohida aquesta paraula, reposà's la multitut, Marsili Cròn., c. 35. Persona avara jamay no's reposa, Sermons SVF, i, 218. La tempestat se reposà, Vent. Pel. 5. Hauíem sabut com los affers de Mallorques se eren reposats, doc. a. 1450 (BSAL, ix, 151).—c) refl. Cobrar seny, cessar de tenir l'enteniment pertorbat o la conducta desordenada; cast. asentarse.
|| 6. a) tr. Calmar el dolor físic, posar en bon estat de sanitat; cast. calmar, sanar. Per reposar-me yo la mare, ¿què y serà bo?, Somni J. Joan 584. Aqueles que reposen les dolors, Medic. Part. 17.—b) refl. Recobrar la salut, guarir; cast. rehacerse, reponerse.
    Refr.
—«Qui no reposa, fa poca cosa»: significa que el repòs moderat fa més retent el treball.
    Fon.: rəpuzá (or., men., eiv.); repozá (occ.); repozáɾ (Cast., Al.); reposáɾ (Val.); rəpozá (mall.).
    Var. (ant. i dial.): repoar (Scip. e An. 45).
    Etim.: del llatí vg. *repausare, mat. sign.