DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPRENDRE (o rependre). v. tr.
I. || 1. Tornar prendre; cast. volver a tomar, recobrar. D'on represeren los meus ulls virtut, Febrer Par. xiv, 82. Tement potser que el trono li reprengués un dia, Atlàntida i. L'enyorança em reprenia, Salvà Ret. 104. S'aturaren per reprendre alé, Galmés Flor 161.
|| 2. Tornar exercir una activitat; continuar (una cosa que havia estat interrompuda); cast. reemprender, reanudar. Reprèn la tornada pel mateix camí, Alcover Cap al tard 9. Reprenent la feina amb més vivesa, Rosselló Many. 150. Reprengueren el vol cap amunt, Ruyra Parada 61. I reprengueren mansament el rés, Víct. Cat., Ombr. 11. a) absol., Tornar parlar, continuar dient (allò que s'havia interromput). El rector reprengué, passat un moment, desgranant una a una les paraules, Pous JF 29.
|| 3. intr. o tr. Sobrevenir de nou (un accident, un mal, una circumstància que ja havia existit i havia cessat); cast. revenir. La gran fretura | prest m'atengué, | e'm reprengué | gran malaltia, Spill 914. «Diuen que us casau, garrida, | amb un vell, per l'interés; | jo m'estimaria més | que el qui ho ha pensat, tengués | quartanes tota la vida; | i quan una el deixaria, | que s'altra li reprengués» (cançó pop. Mall.). Li va reprendre sa ràbia, Roq. 19.
|| 4. absol. Tornar prendre més força; augmentar d'intensitat, de vivacitat; cast. recobrarse, aumentar, crecer. «El vent ha reprès». «La pluja havia minvat, però ara reprèn». Y la remor dels pobles més forta reprenia, Costa Poes. 54. Que enviin a dir a ca es senyors que sa llàntia ha reprès, Vidal Mirall 72.
|| 5. intr. Caure malament un aliment, no esser ben rebut per l'estómac; indigestar-se; cast. sentar mal. ¿Què poses més? Mira que em rependrà!, Vilanova Obres iv, 167. Se n'empassa unes tallades que a vostè li rependrien, Rusiñol Fulls 39. a) fig. Venir de nou i no caure gens bé una notícia, un retret, etc. Com que tot te reprèn! Com que tot te ve de nou!, Pons Auca 146.
II. Dirigir a algú paraules de blasme, de censura, pel que ha fet o dit; cast. reprender, regañar. Que'l confessor lo reprena si fa contra son bon consell, Llull Arbre Sc. i, 310. Lo corp totes vegades reprenia lo papagay com volia endreçar ço que naturalment és tort, Llull Felix, pt. vii, c. 6. No'm som reprès d'assò que no he dit, mas som-me reprès d'assò que he dit, Jahuda Dits, c. 17. Vos responem que d'açò som fort agreujats e us reprenem, Epist. Pere 106. De negú yo no dech esser represa en complir lo manament de mon pare, Tirant, c. 209. Adalaisa les reprèn amb la veu imperiosa, Maragall Enllà 45.
III. || 1. En l'ofici de boter, corbar les dogues i unir-ne un dels extrems, mitjançant el torn, per a poder-hi posar el cèrcol que ha d'estrènyer per aquell extrem la bóta, barril, etc. (Barc., Tarr., Montblanc, Tortosa); cast. curvar el casco.
|| 2. En calafateria, operació d'introduir estopa entre les escletxes formades per les taules de l'embarcació (Barc., Costa de Llevant, Costa de Ponent). Ferro de reprendre: mena d'escarpre petit, amb fulla ampla i no gaire fina, emprada pel calafat per a llisar i acabar el calafateig d'una embarcació.
|| 3. En l'ofici de cosidora, cosir sobre una altra costura la tela que surt més enfora, doblegant-la; cast. doblar, sobrecargar.
|| 4. refl. Cascar-se els pits de la dona que alleta.
|| 5. refl., ant. Acumular-se una substància dins una cavitat relativament petita. Se li serà allí represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn, Anim. caçar 58 vo.
    Fon.: rəpέndɾə (or., Maó); repéndɾe (occ., val.); rəpɾə́ndə (mall.); rəpə́ndɾə (Ciutadella).
    Conjug.: segons el model prendre.
    Etim.: del llatí reprehēndĕre, mat. sign. I, II.