DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPRIMIR v. tr.
Contenir, impedir que actuï o s'esdevingui (allò que és excessiu o il·lícit); cast. reprimir. Demanant manàs a Mr. Gastó... reprimís tantes violències, doc. a. 1651 (Segura HSC 267). Reprimien les seues llàgrimes, Penya Mos. iii, 54. Escurçà l'enraonament, reprimint la sorpresa, Oller Febre ii, 1. Per reprimir l'esclat d'aquell dipòsit de reconcentrades passions, Pons Com an. 51. a) refl. Contenir-se, procurar no fer (allò que es té el desig o l'impuls de fer). Li venien ganes de dir coses alegres: mes, axís que veya aquelles cares tan saturnes, se reprimia, callava, Vilanova Obres, iv, 31.
    Fon.: rəpɾimí (Barc., Palma); repɾimíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí reprĭmĕre, mat. sign.