Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reprovar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REPROVAR v. tr.
Condemnar com a dolent; cast. reprobar. Enfelloneixen-se fortment... si alguna cosa que dit hagen los serà reprovada, Metge Somni iii. No sia algú que los dits meus reprove, Ausiàs March lxxxvii. Jo reprovo com a acció dolenta la repartició del dividendo, Oller Febre, ii, 190. Especialment: a) Excloure, no admetre entre els bons o elegits. Qui reprouar vol carta en manera que la vula desfer o destruyr, Cost. Tort. IV, xii, 3. Serien trobats aytals que més los han elegir que reprovar, Canals Arra 157.—b) No concedir l'aprovat en un examen.—c) Decretar Déu la pena eterna contra algú. Los reprovats qui ara són dispergits per tot lo món seran ajustats e closos en l'infern, Canals Carta, c. 53.
    Fon.:
rəpɾuβá (Barc.); repɾoβáɾ (Val.); rəpɾová (Palma).
    Etim.:
pres del llatí reprŏbare, mat. sign.