Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  requerir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REQUERIR (i ant. també requirir i requerre). v. tr.: cast. requerir.
|| 1. ant. Cercar amb insistència, amb esforç. Totes altres coses deuen esser lexades... e'l teu camí tostemps request, Eximenis Reg., c. 2. Cascú requer e vol a son semblant, Ausiàs March xiii. Les coses que a guarda són comanades, sien cercades e requestes, Scachs 90. a) Mirar atentament, encercar, examinar. Deus requerir ço que diràs e en lo principi de ton parlar deus encercar si diràs veritat o falsia, Cons. Prov. 4.
|| 2. Demanar com a obligatori, com a cosa a què es té dret. Hagués a saber... què és Déu e què requer dels hòmens, e'ls hòmens de què li són tenguts, Eximenis II Reg., c. 17. Si per alguna de les parts és request que la dita sentència li sia mesa, Consolat, c. 17. Aquestes coses per part de la magestat del dit Senyor Rey e senyor vostre natural vos requir, doc. a. 1462 (arx. mun. d'Igualada). Requirint-ne, pel bé comú, carta publica, Somni J. Joan 1651. No'm cal requirir que jutge us condemne, Proc. Olives 1664.
|| 3. Demanar (en general). Si has offès nostre Senyor, requir mercè e perdó ab deuotes oracions, Jahuda Cató 183. Anar davant la presència del molt noble rey de Túnez, e a demanar e a requerre a ell per nom e per part nostra..., doc. a. 1307 (Capmany Mem. iv, 35).a) (tenint com a complement directe el mot indicador de la persona a qui es demana una cosa, el nom de la qual sol introduir-se amb la preposició de) Per quantas vegadas me'n recherràs [sic] o men comonràs, doc. a. 1081 (RLR, iii, 279). Aquell fill del burguès fo request per moltes persones, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Sos missatges... requeseren lo dit rey d'Aragó... que li plagués que fos aquella amor entre ells, doc. a. 1309 (Capmany Mem. iv, 44). Manàs a tots aquells... que si en res lo havien ops, que tantost lo requesessen, Muntaner Cròn., c. 45. Requirint-lo de ajuda de cavalleria, Muntaner Cròn., c. 120. La Emperadriu... l'havia request que's gitàs ab ella, Eximplis, ii, 202. Requerir d'amors: demanar a algú que accepti l'amor del demanant. Fo de libidinosa amor requesta per Aristeu, Metge Somni iii. Requerir de batalla: provocar algú a combat. Perquè poguesses complir un vot que tens fet, requís a mi de batailla a tota ultrança, Tirant, c. 137.—b) ant., especialment, Desafiar, provocar a lluitar. Qui's metrà en aguait e apensadament requerrà cavaler e'l ferrà..., esmèn-lo per mort, Usatges 55.—c) ant. Preguntar. Lo rey requerí son frare si volia esprovar la sua benauiransa, Scachs 88.
|| 4. Demanar com a necessari; necessitar. Tant requer raó e dretura que vós siats senyor, Llull Cont. 66. Les altres sciències... són axí greus de entendre e requiren tan lonc temps a apendre, Llull Arbre Sc. i, 4. Alcunes vegades seràs aspre e alcunes blan e amorós, segons que'l temps o el loch ho requerrà, Jahuda Cató 55. Vostres vassalls no han tantes naus com lo negoci requir, doc. a. 1454 (Capmany Mem. ii, 280). Segons la tendrea de la sua edat requiria, Villena Vita Chr., c. 91. Les roses... requeren de esser secades en lloch alt, Agustí Secr. 135. Sa carrera d'enginyer requereix molt bon cap, Ignor. 16. a) refl. (i vulgarment intr.) Esser necessari. Castiga'l, senyor, segons se requir, Passi cobles 46. ¿Què em dóna, ara?—Lo que li requereix, Vilanova Obres, xi, 161.
    Fon.:
rəkəɾí (or., bal.); rekeɾí (occ.); rekeɾíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model querir, en la llengua antiga; segons el model partir, en la moderna.
    Etim.:
pres del llatí requirĕre, mat. sign.