DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESCLUM (i més dial. rescum). m.
|| 1. Olor de resclosit (val., mall.); cast. tufo. Olent a resclum les dargues podrides, Brama llaur. 133. Flayrava vagament a cera nova, a cremell,... a resclum, Víct. Cat., Film (Catalana, iv, 41).
|| 2. Olor forta i desagradable (Camp de Tarr., Tortosa); cast. tufo. «En aquesta ampolla hi ha quedat rescum de vi» (Reus). «Los bocs dixen rascum per allà on passen» (Tortosa).
|| 3. Brutícia enganxosa o malolent (Tortosa, Maestrat, Sueca); cast. mugre. «Xè, vas ple de rasclum».
    Fon.: rəsklúm, rəskúm (or., mall.); rasklúm (Sueca); raskúm (Tortosa, Maestrat).
    Etim.: de resclús, amb la terminació canviada en -um per influència del sufix col·lectiu -um o de mots com perfum.