DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESERVA f.: cast. reserva.
|| 1. Acció i efecte de reservar. Posar fruyts en reserva pera lo ivern, Lacavalleria Gazoph. Cos de reserva en fet de guerra: Copiae subsidio futurae, ubi res poposcerit, et separatim unum in corpus collectae, Lacavalleria Gazoph. Duch roba de reserva, Roq. 25. Tropes o Forces de reserva: tropes situades darrera la línia de foc i disposades a maniobrar segons les conveniències de la batalla. Exèrcit de reserva: el destinat a esser cridat al servei si l'exèrcit actiu és insuficient. Reserva del Santíssim (o simplement Reserva): acció d'estojar el Santíssim després de tenir-lo exposat; manteniment del Santíssim en un altar, en una església, encara que estojat dins el sagrari. Es de vot y sentir que se pos reserva en la iglésia de dit poble, doc. a. 1741 (BSAL, ii, 229). Mentres se feya sa processó de reserva de Santíssim, Ignor. 65.
|| 2. Restricció motivada per certes eventualitats. Venim... a la present divisió del terme de la vila de Fornalutx, baix los pactes, reserves y condicions que abaix se diran, doc. a. 1813 (Hist. Sóller, ii, 1013). Fé donació de tot quant tenia..., sense més reserva que la de mantenir-lo bo y malalt, Penya Mos. iii, 14. Anar amb reserva: obrar amb cautela. Reserva mental: intenció restrictiva del jurament o promesa, que no es declara en el moment de fer-la.
|| 3. Atenció a no descobrir allò que se sap o es pensa; secret. «Sobre això cal guardar reserva». Veus esqueixades que... ventilen tots els plets amb una impudícia que esborrona... com si la reserva fos un luxe que els pobres no es poden permetre, Soldevila Fanny 25. Inspirava recolliment, reserva, la idea d'un son..., Ruyra Parada 23.
|| 4. Allò que és reservat, que es guarda per a un altre moment. «Aquest malalt té moltes reserves» (=té recursos vitals). «Les reserves d'un Banc». Tota la resta, amb tantíssimes obligacions, sense reserves ni recursos, Espriu Lab. 93. a) Tropes de reserva. Al veure que els seus reculen, Berwick lo marescal ab la reserva s'hi tira, Cases A., Poes. 138.
|| 5. Entre estampadors tèxtils, preparació que, estampada damunt un teixit, impedeix la formació d'un color o destrueix un mordent per privar que es formi un color.
    Fon.: rəzéɾβə (Barc.); reséɾβa (Val.); rəzéɾvə (Palma).
    Etim.: derivat postverbal de reservar.