Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reservar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESERVAR v. tr.: cast. reservar.
|| 1. ant. Conservar, preservar de destrucció o de dany. Aquella mesquina mare, ... a mort condemnada en lo carçre, e per compassió de son executador... reseruada, Metge Somni iv. Ha preservat | e reservat | aquesta sola, Spill 10678. Oliues són fruyta que'n l'any se reserva, Proc. Olives 421.
|| 2. Guardar per a l'esdevenidor o per a un ús especial. Que puxen tenir o fer caxa en la qual sie reservada e posada la pecúnia, doc. a. 1392 (Col. Bof. xli, 19). Aportaren lo cors a la sgleya reseruant-lo a l'endemà, Eximplis, ii, 312. Lloch per a reservar los manteniments: Asservandae annonae vel condendi commeatus locus, Lacavalleria Gazoph. Reservam s'enhorabona per quant hagen encesos es fanals, Roq. 20. Reservar el Santíssim: estojar-lo, deixar de tenir-lo exposat. En les sglésies hon se stoja o's reserva lo cors preciós de Jesuchrist, Eximenis Angels 128 vo (ap. Aguiló Dicc.). Digue un prevere missa allí y reserve algun número de formes, doc. a. 1564 (Segura HSC 201).
|| 3. Destinar exclusivament a algú; excloure una cosa del nombre de coses de què es pot disposar lliurement. Béns reservats: els béns de què el testador no pot disposar lliurement. Dels dits maleficis lo senyor Rey o sos officials no facen d'ací avant remissió, e si ho fan, que sia nulla ne's puixe lo dit senyor aquells fets reservar, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 183). Totes les demunt dites coses reservam e volem esser reservades al demunt dit consell general, doc. any 1393 (Col. Bof. viii, 448). Seran reservades les dos principals cadires per aquells venerables vells, Villena Vita Chr., c. 265. «Es dia que han d'acabar, | no hi ha ningú reservat; | sia coix, sia baldat, | tothom ha d'anar a segar» (cançó pop. Mall.).
|| 4. No comunicar; deixar d'expressar. Parlaren de l'estudiant... per sustreure's mútuament, mes reservant-se sos designis, Pons Auca 126.
|| 5. Entre estampadors tèxtils, privar la formació d'un color damunt el teixit, sia per mitjans mecànics, sia per mitjans químics.
    Fon.:
rəzəɾβá (or.); rezeɾβá (occ.); rezeɾváɾ (Cast., Al.); reseɾβáɾ (Val.); rəzəɾvá (Tarr., bal.).
    Etim.:
pres del llatí resĕrvāre, mat. sign. |||| 1, 2.