DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESIDIR v. intr.: cast. residir.
|| 1. Habitar permanentment o durant molt de temps. Per tot lo món residís en persona, Trobes V. Maria [100].
|| 2. Estar present habitualment un funcionari, un eclesiàstic, etc., en el lloc on radica el càrrec que exerceix. Y per ço residir personalment y continuar en dit studi, Ordin. Univ. 1560, D ii. Especialment: a) Assistir al cor els canonges i beneficiats.
|| 3. fig. Estar fonamentalment una cosa immaterial en tal o tal cosa. «En la caritat resideix l'essència de la vida cristiana».
    Fon.: rəziðí (or., bal.); reziðí (occ.); reziðíɾ (Cast., Al.); residíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Var. form. ant.: resedir (doc. a. 1585, ap. Col. Bof. viii, 490).
    Etim.: pres del llatí residēre, mat. sign.