Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  resignar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESIGNAR v. tr.: cast. resignar.
|| 1. Renunciar, abandonar voluntàriament en favor d'algú un càrrec, benefici, dret, etc. Vos concordàsseu en suplicar als dits vicaris que resignassen el Papat per bé de la Esgleya, Metge Somni ii. Ne per aquesta raó ne altre qualsevol volem resignets lo dit monestir, ans lo tengats e possehiscats, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 528).
|| 2. refl. Prestar acceptació a una desgràcia o contrarietat, prendre-la amb un cert conhort. Resignar-se a la voluntat de Déu, Lacavalleria Gazoph. Y yo, que a ma pobresa me avinch y me resigne, Llorente Versos 10. Jo no em podia resignar a tanta desgràcia, Roq. 22. Prou procurava resignar-se amb la seva creu, Massó Croq. 131. Vaig resignar-me a esser pobre, Riber Miny. 19.
    Fon.:
rəziŋná (Barc.); resiŋnáɾ (Val.); rəzinná (Palma).
    Etim.:
pres del llatí resĭgnāre, mat. sign.