Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  resoldre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESOLDRE (i ant. resolre). v. tr.: cast. resolver.
|| 1. Descompondre una cosa reduint-la als seus elements constituents; desfer, convertir una cosa per desintegració en una altra. Tot lo passat fon ja resolt | e tot fet nulle, Vent. Pel. 37. Lo soberc exercici diseca e resol la calor natural, Albert G., Ques. 26. a) Guarir un tumor o inflamació gradualment, sense supuració. Sy vols resoler dolor en juntura hon aia laçerts o nervis ab inffladura, MS Klag segle XIV, 19.—b) refl. Convertir-se una cosa, per desintegració, en una altra de més simple. «La nuvolada s'ha resolt en pluja». Aquella gran inflor se resolrà en matèria, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Desfer una dificultat, un dubte, un problema, etc. Noltros resolem es problemes socials, Ignor. 25. Pera resoldre semblant conflicte, Pons Auca 124. Fins que el Ros se n'enterava i resolia amb un gest de dictador la qüestió dubtosa, Víct. Cat., Ombr. 61.
|| 3. Decidir, prendre el determini definitiu (de tal o tal cosa). Tots han resolt que's fassa, doc. a. 1609 (Hist. Sóller, ii, 203). Ja està resolt es dia de ses novianses, Alcover Cont. 22. Aleshores resolem passar la nit al ras, Massó Croq. 195. a) refl. Decidir-se, prendre determini. Se són resolts se lige al Consell, doc. a. 1640 (Segura HSC 251). Resolrer-se a tot lo que pot succehir, Lacavalleria Gazoph. Me vaig resoldre a anar-me'n d'aquest món, Roq. 22.
|| 4. Fer que algú prengui un determini, una decisió; fer que venci vacil·lacions i es decideixi. No va esser mala de resoldre, Alcover Cont. 21. El moro qui els comandava los va resoldre dient-los: No tengueu por, Rosselló Many. 38.
    Fon.:
rəzɔ́ɫdɾə (or.); rezɔ́ɫdɾe (occ., Cast., Al.); resɔ̞́ɫdɾe (Val.); rəzɔ̞́ɫdɾə (bal.); rəzɔ̞́ɫrə (mall. molt dial.).
    Conjug.:
segons el model moldre. En el català antic s'usaven formes de subjuntiu a base del radical resolv- (resolva, resolves, etc.) que no es troben mai en la flexió de moldre; però en la llengua moderna aquestes formes de radical resolv- no existeixen i aquest verb segueix completament el model de moldre.
    Etim.:
del llatí resŏlvĕre, mat. sign.