DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESPECTAR v.
|| 1. intr. Concernir; cast. respectar. Lo que deixaren en dubte, aprés de posar en observació al nou hoste, fou lo que respecta a sa moralitat, Pons Auca 34.
|| 2. tr. Tenir respecte; cast. respetar. S'homo honrat coneix lo que deu an es seu Creador y l'adora y el respecta, Ignor. 67. En el vostre respecte inesperat | aprenga a respectar-se a si mateixa, Alcover Poem. Bíbl. 87. Fer-se respectar: infondre respecte, aconseguir esser respectat. Me faré respectar, Alcover Cont. 25.
|| 3. tr. Tractar amb mirament; abstenir-se de destruir o de danyar algú o alguna cosa. Los dits enemichs havian respectat la iglésia, doc. a. 1811 (Segura HSC 110).
    Var. form. (castellanisme): respetar (Y respetaren mestra Jauma Rosselló, Entrev. Eyv. 10).
    Fon.: rəspəktá (or.); respektá (occ.); respektáɾ, respetáɾ (val.); rəspəttá (bal.).
    Etim.: pres del llatí respectāre, ‘considerar, mirar amb atenció’.