Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  respirar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESPIRAR v. intr. o tr.: cast. respirar.
I. || 1. intr. Absorbir, pels pulmons o brànquies o altres òrgans apropiats, l'aire atmosfèric necessari a la vida, i expel·lir pel mateix conducte l'element inútil o nociu del mateix aire. Un petit de fum... empatxarà a la ànima lo seu decorriment que no porà respirar ni tirar lo alè, Canals Prov. 120. Ha fet Déu... ayre per a nosaltres... per tal que pugam respirar, Sermons SVF, i, 112. Seguia la malalta respirant dolçament, Rosselló Many. 125.
|| 2. tr. Inhalar, atreure als pulmons. Lo ayre que nosaltres respiram, Lacavalleria Gazoph. Respira los perfums d'aqueixa rosa, Canigó iii. L'homo encara respira s'atmosfera elevada d'aquelles sales, Ignor. 23.
|| 3. tr., fig. Exhalar, llançar com si fos una alenada; manifestar d'una manera vital. Apar serpent immensa... que... respirant fum i flames passàs esgarrifosa, Atlàntida i. Tot respira tristor, Alcover Cont. 193. Les meves primeres produccions respiraven optimisme, Ruyra Parada 6.
|| 4. intr. Comunicar un lloc clos amb l'exterior per una obertura que permet la renovació o moviment de l'aire.
II. intr.
|| 1. Viure; tenir vitalitat. Vuy la art mercantívol jau del tot postrada a terra e no pot respirar en alguna manera, doc. a. 1437 (Capmany Mem. ii, 234). A la tafona... llavors... tot se belluga, respira, viu y canta, Rosselló Many. 26.
|| 2. Reposar d'un treball fatigós; gaudir d'una treva o d'un alleujament enmig d'un treball, fatic, pena, etc.; retrobar el repòs, la pau, la calma. Les mies ocupacions no me deixen respirar o sossegar, Lacavalleria Gazoph. Afrafegat ab els adressos que no el deixaven ni respirar, Pons Auca 41.
|| 3. Parlar, sobretot en to d'oposició o de queixa. Ningú respira quan estich cremat, Vilanova Obres, xi, 73. No gosar respirar: no gosar parlar.
|| 4. Dir-se, manifestar-se una cosa que calia que quedàs oculta; arribar a saber-se. «Allò ha respirat»: allò s'ha sabut. Certes aventures que el senyor de Lloberola no volia que respiressin, Sagarra Vida, i, 49.
    Fon.:
rəspiɾá (or., bal.); respiɾá (occ.); respiɾáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí respīrāre, mat. sign. I.