DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESPLENDENT (ant. escrit també resplandent). adj.
Que resplendeix; cast. resplandeciente. Vós avets creat en lo firmament corses resplandents e lugoroses, Llull Cont. 32, 10. Les virtuts clares e resplandents jahen amagades, Genebreda Cons. 47. Li viu los ulls molt resplandents, Curial, i, 1. La carretera... s'estenia enllà, resplendenta, encegadora com una madeixa d'or, Víct. Cat., Ombr. 63.
    Fon.: rəspləndén (Barc.); resplendént (Val.); rəspləndént (Mall.).
    Var. form. ant.: resblandent (Evang. Palau).
    Etim.: pres del llatí resplendĕnte, mat. sign.