Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  resplendir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESPLENDIR (ant. escrit també resplandir). v. intr.
|| 1. Brillar amb claror molt viva. Resplandent lugor per la qual resplandexen e luen totes lugors, Llull Cont. 332, 4. Los pits dels cavallers resplendexen per lo ferra dur, Scip. e An. 62. Seran glorifficats e resplendiran més que lo sol, Com. Inf. 3 vo. Un trono d'or hi resplandia encara, Costa Trad. 11. a) fig., aplicat a coses immaterials. Y axí'ls vostres actes, puix tant resplandeixen, Passi cobles 128. Volent guardar la honor e fama que deu resplandir en les dones de honor, Tirant, c. 84.
|| 2. Reflectir-se; cast. reflejarse. Tot ço que's mostraua en lo de dalt, tot resplendia en lo de baix, la una luna del spill estaua en dret de l'altra, Tirant, c. 268.
|| 3. Ressonar, retrunyir; cast. resonar. «Sa teva veu se coneix | enmig de dos mil i tantes; | cada vegada que cantes, | el cel i tot resplendeix» (cançó pop. Mall.). E com la nau hach feyta vela, oyrets tal crit en la plaja... que parech que tot lo món resplandís, Muntaner Cròn., c. 95. Los eloqüents y magistrals conceptes que... varen sonar y resplandir solemnement dins el gran paranimfe, Obrador Arq. lit. 34.
|| 4. Repercutir, deixar-se sentir fora del punt bàsic o d'origen (Valls, Mall., Men.); cast. reflejarse, repercutir. «Tinc un dolor a la cama que em resplendeix fins a la cuixa».
    Fon.:
rəspləndí (or., bal.); resplendí (occ.); resplandíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Var. form.
ant.: resblandir (Evang. Palau 17 vo).
    Etim.:
del llatí resplendēre, mat. sign. 1.