Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  resplendor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESPLENDOR (ant. escrit també resplandor). f. o m.
|| 1. Claror molt viva d'un cos lluminós; cast. resplandor. Les esteles e'l sol e la luna ab lur resplandor illuminen lo firmament, Llull Cont. 35, 30. Aquell aur e les pedres precioses han lur resplendor, Canals Arra 125. Lo sol... no lansarà lo seu acustumat resplendor, doc. a. 1539 (BSAL, vi, 132). Entre el gran resplandor de l'alimària, Cases A., Poes. 52. Abocant-nos als ulls la resplandor enlluernadora del seu fanal, Ruyra Parada 27.
|| 2. Ressò, retrunyiment (mall.); cast. resón, retumbo. «Sa meva guiterra treu | molt més que una possessió; | en tocar-li un bordó, | deixa anar més resplendor | que s'orgue gros de la Seu» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Cadena, entre argenters (Val., ap. Almela Plat. 82).
|| 4. Resplendor de la nit: planta droseràcia de l'espècie Drosera rotundifolia; cast. hierba del rocío. (V. herba de la gota).
    Fon.:
rəspləndó (or., bal.); resplandó (occ.); resplandóɾ (val.).
    Var. form.
ant.: resblandor (Evang. Palau).
    Etim.:
del llatí resplendōre, mat. sign.