Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  respondre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESPONDRE v. intr. o tr.: cast. responder.
|| 1. intr. Estar en relació de conformitat; correspondre. En axí que la granea de la Mare de Déu respona a la granea del Fill, Llull Sta. Mar. 25. Pesos de Tuniç com responen a pesos de Barchinona, Conex. spic. 10. Amor ab amor se deuen respondre, Proc. Olives 1721. Un periòdich que no representa res, que no respon a cap objecte digne, Ignor. 20. a) ant. Tenir sortida una obertura a tal o tal lloc. Portals qui responguen a les voltes dessús la gran sala, doc. a. 1404 (AST, xiv, 154). Podien entrar e exir sens obrir les portes de la ciutat, les quals responien en uns orts que prop de la ciutat stauen, Tirant, c. 294.
|| 2. Dirigir paraules, sons, senyals, etc., per satisfer o correspondre a allò que algú ha demanat, dit, indicat, etc. a) intr. Fèlix se marauellà del ermità com no li responia a la demanda que feyta li hauia, Llull Felix, pt. i, c. 2. Me convé que responga a vostres paraules, Llull Blanq. 4. No la demans a cauayl, car no't porà respondre, Llull Cavall. 18. No responeren a açò que nós los hauiem dit, Jaume I, Cròn. 32. ¿Vols que't respona així breument com has demanat?, Metge Somni ii. Amb llur bram les balenes al bram del mar responen, Atlàntida vi. Si torna a cridar, no li responguis, Vilanova Obres, xi, 19. No tastaré vianda | que abans no respongueu a la comanda | que duc de missenyor, Alcover Poem. Bíbl. 36.—b) tr., tenint com a complement directe el mot o mots indicadors d'allò que es diu per satisfer o correspondre al que altri demana, diu o indica. E el respòs: no'ls quir ne'ls vul, doc. a. 1250 (Pujol Docs. 23). Si Déus li dóna gràcia que respona que Déus és son creador, Llull Gentil 248. Don Nuno respòs que pus él no uolia sa amor, que él no uolia la sua, Jaume I, Cròn. 20. De huna peça no poch respondre mot, Desclot Cròn., c. 140. Respondré'ls davant vós ço que'ls resposí en absència vostra, Muntaner Cròn., c. 125. Hoyt ho he dir—responguí yo—, mas ara no ho crec, Metge Somni i. T'he comanat me respongues la veritat, Vent. Pel. 7. Lo rey li respòs semblants paraules, Tirant, c. 100. Aprés que hach respost açò al dit caualler, Eximplis, i, 140. Los quals li respongueren:—Si més vi haguéssem, Scachs 14. Com degú la saludaua, ella responia: Deo gratias, Villena Vita Chr., c. 9. Lo pèlag responia:—Jo l'he engolida anit, Atlàntida i. Després d'un «Ave Maria» degudament respost a cor, Massó Croq. 47.
|| 3. intr. Parlar defensant-se contra alguna cosa (imputació, acusació, objecció, argument) que ha estat dita abans. Citam-lo que a dia cert fos... apparellat de respondre al crim qui li era estat posat, Pere IV, Cròn. 122. Si no't responia a les objections que m'has fetes, la sentèntia perdria justament, Metge Somni iv. Es mester, dona, que responats a la dita accusació. Eximplis, i, 255. Y axí responent a vostres sofismes, Proc. Olives 1021. a) fig. «La policia els intimà, però ells respongueren a trets» (Fabra Dicc. Gen.).
|| 4. intr. Mostrar-se així com calia o com era d'esperar en relació a algú o a alguna cosa. «El vaixell no respon bé al timó». «Li donen moltes medecines, però el seu cos ja no respon». El malalt, bregant per incorporar-se, inútilment per cert, perquè no li responien les forces, cridà, Pons Auca 311.
|| 5. intr. a) Respondre per algú: garantir, manifestar-se disposat a posar-se en el seu lloc si aquell deixa de complir el que deu.—d) Respondre de (tal persona o cosa): donar seguretat sobre tal persona o cosa, manifestar-se disposat a pagar les conseqüències si aquell o aquella cosa no obra així com s'espera que obri. A prorrata d'aquell temps que hauria usat del offici li sie respost del salari d'aquell conseller en loch del qual sie subrogat, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 440). Que a hu ne a altre dels dits vicaris no haguesses obeyt ne lexat respondre de la temporalitat de la Esgleya tro que ells se fossen concordats, Metge Somni ii. Si m'enfades, no responch de mi, Penya Mos. iii, 149. Jo no tinch dits per delicadeses, mes per lo que fa a la noya, jo te'n responch, Pons Auca 41.
    Refr.
—a) «Qui mal entén, mal respon»: es diu quan algú contesta equivocadament perquè no ha entès bé el que li deien.—b) «Si cantes a s'ase, te respondrà a coces» (Men.).
    Fon.:
rəspɔ́ndɾə (pir-or., or.); respɔ́ndɾe (occ., val.); rəspɔ̞́ndɾə (bal.); rəspɔ́nrə (or. dial.); raspɔ́ndɾa (alg.).
    Conjug.:
la moderna, segons el model pondre. La flexió arcaica va indicada en el paradigma adjunt.
taula 

    Sinòn.:
— || 1, correspondre;— || || 2, 3, contestar.
    Etim.:
del llatí respondere, mat. sign. |||| 1, 2, 3.