DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RESSOL m.
|| 1. Reverberació del sol; cast. resol. Els dos batents de la finestra, ajustada per mor del ressol, Pous Empord. 190.
|| 2. Parheli (Empordà, Men.). Si se veuen com a dos sols, se diu que fa «ressol», i és senya de que plourà; si el ressol surt a la dreta, senyala pluja, i si a l'esquerra, vent, i si n'hi ha a cada banda, senyala tempestat, Tres. Avis, 1928, 114.
    Fon.: rəsɔ́ɫ (or.); resɔ́ɫ (occ.); resɔ̞́ɫ (val.); rəsɔ̞́ɫ (bal.); rəsúɫ (ross.).
    Etim.: de sol, art. 1, amb el prefix iteratiu re-.

2. RESSOL, -OLA adj.
Excessivament sol; cast. resolo. Jo m'anyoravi tot ressol en aquesta casaça, Víct. Cat., Sol. 27.
    Etim.: de sol, art. 2, amb el prefix intensiu re-.

RESSÒL m.
Solatge, la porció de líquid, de gra, etc., situada a la part inferior del recipient i barrejada amb brutícia (Balaguer, Urgell, Eiv.); cast. poso. «En aquesta ampolla de vi no queda sinó el ressòl». Es ressòls d'es cafè: els baixos o solatges del cafè (Eiv.).
    Fon.: resɔ́ɫ (occ.); rəsɔ̞́ɫ (eiv.).
    Etim.: de sòl, amb el prefix iteratiu re-.