Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure1. ressol
veure2. ressol
veure ressÚl
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

1. RESSOL m.
|| 1. Reverberaciů del sol; cast. resol. Els dos batents de la finestra, ajustada per mor del ressol, Pous Empord. 190.
|| 2. Parheli (Empordŗ, Men.). Si se veuen com a dos sols, se diu que fa ęressolĽ, i ťs senya de que plourŗ; si el ressol surt a la dreta, senyala pluja, i si a l'esquerra, vent, i si n'hi ha a cada banda, senyala tempestat, Tres. Avis, 1928, 114.
††††Fon.:
rəsɔ́ɫ (or.); resɔ́ɫ (occ.); resɔ̞́ɫ (val.); rəsɔ̞́ɫ (bal.); rəsķɫ (ross.).
††††Etim.:
de sol, art. 1, amb el prefix iteratiu re-.

2. RESSOL, -OLA adj.
Excessivament sol; cast. resolo. Jo m'anyoravi tot ressol en aquesta casaÁa, VŪct. Cat., Sol. 27.
††††Etim.:
de sol, art. 2, amb el prefix intensiu re-.

RESS“L m.
Solatge, la porciů de lŪquid, de gra, etc., situada a la part inferior del recipient i barrejada amb brutŪcia (Balaguer, Urgell, Eiv.); cast. poso. ęEn aquesta ampolla de vi no queda sinů el ressÚlĽ. Es ressÚls d'es cafŤ: els baixos o solatges del cafŤ (Eiv.).
††††Fon.:
resɔ́ɫ (occ.); rəsɔ̞́ɫ (eiv.).
††††Etim.:
de sÚl, amb el prefix iteratiu re-.