Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ressuscitar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RESSUSCITAR v.: cast. resucitar.
|| 1. tr. Tornar la vida a un mort; fer-lo reviure. Qui ha creat tot lo món e qui ressuscitarà bons e mals, vos valgue e us ajut, Llull Gentil 12. La filla del Centurió ressuscitada per Cristo, Rosselló Many. 126. a) fig. Renovar, fer que torni existir allò que havia cessat. L'altre germà deuia puys pendre aquella matexa muller per ressucitar lo sement del primer pare, Serra Gèn. 135. Norma y tendència goticista de ressucitar l'estil y la fesomia dels primitius llibres incunables, Obrador Arq. lit. 104. Hom tractava de ressuscitar amb la lectura directa la màgia que amb la seva veu havia suscitat, Pla Rus. 200.
|| 2. intr. Tornar a la vida; viure el qui era mort. Al terzer dia resusetarà, Hom. Org. 3 vo. Demanà al saui si les bèsties ne les aus ressuscitarien, Llull Gentil 26. Si lurs pares e avis morts ressuscitaven, no'ls conexerien, Metge Somni iv. a) fig. Vaig anar ressuscitant a poc a poc a la vida intel·lectual, Ruyra Parada 5.
    Fon.:
rəsusitá (or., bal.); resusitá (occ.); resusitáɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí resuscĭtāre, mat. sign. ||1.